És un dels carrers oberts al llarg del segle XVIII, amb la major part de les cases edificades en aquell mateix segle. Rebé el nom des d'antic de la vinya, descriptiu del lloc on va ser creat: tot l'espai delimitat pels carrers de la Vinya, del Torrent, de la Mallola i del Call havia estat ocupat per una vinya, en terres del mas Saladic, més antigament del mas Golobard. Aquest darrer mas és dels que no sobrevisqué a l'època de les crisis del principi de l'edat moderna, i quan surt esmentat en els documents és sempre esmentat com a mas rònec, aglevat a Saladic. La vinya vella era a prop de la riera, mentre que la vinya nova -el mallol o mallola- era més amunt de la mateixa costa de la dreta de la Riera de Sant Joan.

Aquest carrer, al llarg dels anys, ha rebut també el nom de carrer de Baix, o de carrer dels Gitanos. Del 1936 al 1939 es denominà Carrer de Francesc Macià, i al llarg de la Dictadura franquista, Calle del Generalísimo.

En un primer moment, en els segles XVIII i XIX, es començaren a edificar les cases sense cap ordre prefixat, però marcant l'espai que acabaria essent el carrer.

Cases del costat nord (actualment, números senars): Cal Mestre (1), Cal Xic Benet (de vegades pronunciat Ximpenet o Ximbenet) (3), Cal Rènec (5), Cal Pius (també anomenada Cal Catot) (7), Casa de la Vila (9), Cal Julià (11), Cal Fusteret (13), Cal Ros (15), Cal Puig Xic (pronunciat Puixic) (17), Cal Tet (19), Cal Remengol (21 i 23) (antigament, només la segona casa: la primera era un solar), Ca la Candelària (el 1868 integrada a Ca l'Andreu) (25) i Ca l'Andreu (27). Antigament, els números 1 i 3 corresponien a Cal Modest i Cal Tomàs, dues cases actualment del Carrer del Call, que era considerat el primer tram del de la Vinya.