És un dels carrers oberts al segle XVIII, amb la major part de les cases edificades al llarg d'aquell segle. Rebé el nom des d'antic de la mallola, descriptiu del lloc on va ser creat: tot l'espai delimitat pels carrers de la Vinya, del Torrent, de la Mallola i del Call havia estat ocupat per una vinya, en terres del mas Saladic, més antigament del mas Golobard. Aquest mas és dels que no sobrevisqué a l'època de les crisis del principi de l'edat moderna, i quan surt esmentat en els documents és sempre esmentat com a mas rònec, aglevat a Saladic. Segons el diccionari, un mallol, o mallola, és una vinya jove, amb ceps plantats de poc. La vinya més vella era dessota, a prop de la riera.

Aquest carrer, al llarg dels anys, ha rebut també els noms populars de carrer de Dalt, o de carrer del Barber (de l'època que hi hagué un barber a Cal Feliu). Del 1936 al 1939 es denominà Carrer de Salvador Seguí, i al llarg de la Dictadura franquista, Calle de José Antonio.

En un primer moment, en els segles XVIII i XIX es començaren a edificar les cases del costat nord, i sembla que, aproximadament, s'anaren construint de ponent cap a llevant; és a dir, començant pel Collet i acabant en el carrer del Torrent actual. Al costat sud en un principi hi havia encara la vinya que ha donat el nom als dos carrers que emmarquen aquest espai.