Cal Molineret

Casa esmentada el 1759 en la venda de pati de terra per a construir casa, en la creació d'un censal per a construir-la, i en la venda feta el 1768. El pati de terra venut, segons les mides que apareixen en el document, comprèn les actuals cases de Cal Picol i Cal Molineret, que foren desglossades ja al segle XIX. Per tant, la història de les dues cases fins al 1848 és comuna

Propietaris i estadants:

1759: Jaume Estiragués, per fer front a la construcció de la casa que es vol fer en el pati de terra on fou establert pels Saladich del Mas Saladic, ven a Francesc Jo, treballador del mateix lloc, una part del dit pati de terra, de 36 pams d’amplària (de sol ixent a ponent) i de disset canes i cinc pams de llargària de migdia a tramuntana. És al lloc anomenat la Mallola, i afronta a sol ixent amb honors de Josep Puigmartí, sastre del mateix lloc, mitjançant un torrent, a migdia amb el carrer anomenat de la Mallola, a ponent amb la casa i hort del venedor, i a tramuntana també amb l’hort del venedor. Li fou venut pels Saladich, com consta en document del mateix notari del 9 d’octubre del 1734 (Notari Francesc Pujol i Ferrer, de Moià, 1 de març; ACA, Notarials de Manresa, 133, f. 91). El mateix dia i amb el ma-teix notari, Francesc Jo crea un censal a la parròquia del poble per reunir els diners per construir la casa (mateix notari, acta següent; al foli 131 hi ha una àpoca -rebut- corresponent al pagament del pati de terra per a construir la casa). La meitat que l'esmentat Jaume Estiragués es queda és on es construeix Cal Toia

1768: Francesc Jo (i Torras), jornaler, ven la casa a Joan Puigmartí i Roqueta (Notari Pere Bricfeus, de Castellterçol; originals notarials des-apareguts, i Comptadoria d'hipoteques de Monistrol de Calders, llibre 1r -4t de Calders-, foli 53; ACBG)

1828: Llorenç Puigmartí i Valls, Maria Torroella i Llorenç, Jaume i Teresa Puigmartí i Valls (Padró, AMC)

1848: Llorenç i Valentí Puigmartí i Valls, masovers del mas Cabanyes del terme de Montcada i de la parròquia de Reixac, fills de l'anterior, venen a Josep Vilet, de Monistrol de Calders, una casa amb hortet davant seu (Notari Josep Ribot, de Moià, 8 de maig; ACA, Notarials de Manresa, 248, f. 91 i Comptadoria d'hipoteques de Monistrol de Calders, llibre 1r -4t de Calders-, foli 53; ACBG). És el moment de la partició de la casa primitiva en dues. La que venen als Vilet és l'actual Cal Molineret. En l'afrontació de ponent s'esmenta la casa de Jaume Jo, l'actual Cal Picol

1851: Josep Vilet, jornaler, Francesca Musarra i Joan i Maria Vilet i Musarra (Padró, AMC)

1855: Joan Vilet i Musarra, jornaler, Josepa Jo i Fàbrega i Josep i Matilde Vilet i Jo (Padró, AMC)

1860: Joan Vilet i Musarra, jornaler, Josepa Jo i Fàbrega i Josep, Matilde, Ferran i Jaume Vilet i Jo (Padró, AMC)

1866: Joan Vilet i Musarra, jornaler, Josepa Jo i Fàbrega i Josep i Matilde Vilet i Jo (Padró, AMC)

1868: Josep Jo i Catot, jornaler, Anna Pineda (i Siuró), i Rosa i Joan Jo i Pineda (Padró, AMC)

1880 (Cal Sastre de l'Oncle): Pere Estrada i Picañol, jornaler, Carme Bosch i Pla, i Ramon, Valentí i Dolors Estrada i Bosch (Padró, AMC)

1882: Pere Estrada i Picañol, propietari (Fulls declaratoris de finques urbanes, AMC)

1904 i 1911: Joan Baró i Malet, jornaler,  Margarida Casarramona i Pratmarsó i Salvador, Remei, Joan, Carme, Trinitat i Feliu Baró i Casarra-mona (Padrons, AMC)

1920: Margarida Casarramona i Pratmarsó, vídua, i Carme, Trinitat, Feliu i Salvador Baró i Casarramona, la muller del darrer, Maria Mata-mala i Rovira i Valentí Baró i Matamala (Padró, AMC)

1921: Margarida Casarramona i Pratmarsó, vídua, i Valentí, Trinitat, Feliu i Salvador Baró i Casarramona, la muller del darrer, Maria Mata-mala i Rovira i Valentí Baró i Matamala (Padró, AMC)

1924: Salvador, jornaler, i Trinitat Baró i Casarramona, Maria Matamala i Rovira i Valentí i Carme Baró i Matamala (Padró, AMC)

1930 i 1935: Salvador Baró i Casarramona, jornaler, Maria Matamala i Rovira, Valentí i Carme Baró i Matamala, i Carme i Feliu Baró i Casar-ramona (Padrons, AMMdC)

1940, 1945 i 1950: Salvador Baró i Casarramona, jornaler, Maria Matamala i Rovira, i Valentí, picapedrer, i Carme Baro i Matamala (Pa-drons, AMMdC)

1955: Joan Gamisans i Arnaus, xofer, i Carme Baró i Matamala, teixidora; Salvador Baró i Casarramona, pagès, i Maria Matamala i Rovira, jubilada; Valentí Baró i Matamala, picapedrer, Carme Pla i Sallas, rodetera, i Jordi Baró i Pla (Padró, AMMdC)

1960: Valentí Baró i Matamala, picapedrer, Carme Pla i Sallas, rodetera, Jordi i Sebastià Baró i Pla, Salvador Baró i Casarramona, pagès, i Maria Matamala i Rovira, teixidora (Padró, AMMdC)

El nom de la casa prové sens dubte del malnom o motiu posat a Joan Baró i Malet, moliner, que havia estat al Molí dels Sorts i després al Molí d'en Sala, abans d'arrelar en el poble, on vingué a fer de moliner al Moli del Solà. La seva alçada, més aviat petita, feia que li apliquessin el diminutiu al seu ofici

Francesc Jo i Torras (qui construí la primera casa) > Llorenç i Valentí Puigmartí (compra) > Josep Vilet (compra) > Joan Vilet i Musarra (herència) > Josep Jo i Catot > Pere Estrada i Picañol (moment en què consta com a Cal Sastre de l'Oncle) (compra) > Joan Baró i Malet (compra) > Salvador Baró i Casarramona (herència) > Valentí Baró i Matamala (herència) > Jordi i Sebastià Baró i Pla (herència)

1882: Casa de tres plantes, fa 175 m2. 1953: Casa de tres plantes destinada a habitatge; la construcció fa de 4,3 a 5,6 x 13 m2, tant la cons-trucció com el solar. A la dreta, llevant, Carrer del Torrent (antigament, Torrent del Senyor, o del Met); davant, migdia, el carrer; esquerra, ponent, Cal Picol; darrere, nord, Cal Toia

Casa de vers el 1800 remodelada en profunditat el 1975; es féu una segona casa després de comprar els darreres de la casa, que perta-nyien a Cal Toia