La necessitat de disposar d'aigua era molt gran en un terme que disposa d'una orografia complexa, com el de Monistrol de Calders. Per això es van construir nombrosos xups (forma monistrolenca de l'acadèmic aljub), en indrets molt diversos del terme municipal. Es tracta de dipòsits destinats a recollir i emmagatzemar l'aigua de la pluja, que estaven situats sota una autèntica barraca de pedra seca, com les destinades a acollir persones o animals, però de poca alçada i amb l'obertura justa per poder-ne extreure l'aigua quan convingués al vinyater que se'n servia. Molt sovint s'hi trobaven també xupets: una mena de safareigs on es preparava l'aigua amb sulfat de coure per a ensulfatar la vinya.