El Carrer del Sastre
Dins
de la cronologia monistrolenca, el Carrer del Sastre -antigament
considerat una part del Carrer Nou- és el segon, després de les cases
que constituïen la Sagrera, on hi havia el Carrer de l'Església i la
plaça del poble. Davant d'aquesta part, més vella, del poble, s'obrí el
Carrer Nou, el nom dels qual en l'actualitat ha quedat com un gran
anacronisme, dins de la història de l'evolució de Monistrol de Calders.
No fou fins ben entrat el segle XIX que la part de dalt del Carrer Nou,
la que discorre de llevant a ponent, perpendicular a la Riera de Sant
Joan, començà a conèixer-se com a Carrer del Sastre.
El
nom nou del carrer venia del fet que s'hi instal·la un sastre,
possiblement el primer del poble. Aquest carrer, al llarg dels anys, ha
rebut, a més, el nom de Carrer de Galán i García Hernández, del 1936 al 1939. Curiosament, és un dels pocs carrers que no canvià de nom durant la Dictadura del General Franco.
En
un primer moment, en els segles XVII i XVIII es començaren a edificar
les cases de forma no gaire ordenada, tot al llarg del camí de Calders,
en terres que havien estat del mas Llandric, derruït i aglevat al Bosc.
El que podríem considerar promotor de la urbanització d'aquest carrer,
en terres propietat del Bosc, fou mossèn Joan Bosch i Vilatersana,
germà petit de l'hereu de la masia del Bosc, Jaume. Tots dos eren fills
de Jeroni Bosch i Coma, darrer hereu, amo i possessor del mas Bosc (en
alguns documents esmentat amb el nom de Bosc de Mussarra), ja que el
seu fill Jaume fou qui, arruïnat, vengué el mas a la Comunitat de
Preveres de Moià, per satisfer els deutes que havia contret amb ells.
Joan Bosch, el germà capellà, que no fou mai rector de Sant Feliu de
Monistrol (ho fou, entre altres llocs, de Granera i d'Olzinelles), però
residia al poble, acabà amb una fortuna considerable si bé també amb un
judici al Bisbat de Vic pels seus foscos afers econòmics.
Cal
tenir en compte que el carrer comença no a la carretera, sinó a la
placeta on es troben la boca del Carrer del Bonaire i la pujada des del
Carrer del Ferrer, a ran de Cal Gibellà. Cases del costat de migdia
(actualment, números senars, però antigament parells, ja que es
considerava la primera casa del carrer Ca l'Estiraguers): la Torre del Llorença
(1), Cal Serni (3), Cal Jeroni (7), Cal Ferrer Manel (9), Ca la Bet
(11),
Cal Rellotger (13), Cal Postilla (15), Cal Pastor (o Cal Floru,
desapareguda, ara Cal Postilla, ja que l'antiga casa de Cal Postilla
forma part de la indústria tèxtil familar d'aquesta casa) (17), Cal
Vintró (o Cal Vintronet, modernament Cal Duran) (19) i Cal Ferlandu (21).
Cases
del costat nord (actualment, números parells, però antigament senars,
amb el carrer considerat a l'inrevés): Cal Pastisser (antigament, Cal Fontaner) (2), Cal Miqueló
(o Cal Queló) (4), Cal Llorença (6), Cal Queixac (desapareguda en fer
la carretera, vers l'any 1900)
(8), Cal Calbet (10), Cal Baltasar (16), Cal Jornet (18), Cal Llirac
(20), Cal
Pep Garrell (26) i Ca l'Estiraguers (28). Entre Cal Calbet i Cal
Baltasar hi ha dos patis, corresponents a aquestes dues cases.