És el nucli primigeni del poble de Monistrol de Calders. Es formà ja a l'Edat Mitjana a l'ombra de l'església de Sant Joan Baptista, seu del petit monestir que donà nom al poble, i a ran de la cruïlla de camins rals protegida per la torre de guaita -guardiola- que donà nom al mas actualment seu de la Rectoria, el mas Guardiola. Els dos camins que transcorrien per aquest lloc tenien gran importància en la xarxa de camins medievals: eren el camí ral de Manresa a Girona i el de Sabadell a Moià. Actualment la Sagrera està organitzada en dos carrers i dues places, però antigament no hi havia la consciència urbanística que hi ha avui dia, i el conjunt era denominat Sagrera, o Plaça, o Camí de l'Església.

Amb l'arribada del segle XIX es començà a donar nom als espais de la Sagrera, el camí de l'Església esdevé Carrer de l'Església, i la Plaça a partir de les dues dictadures del segle XX rep el nom de Plaza de España, tot i que popularment, després també oficialment, s'ha denominat Plaça de la Pedrera, en al·lusió al tallador de pedra depenent de la Pedrera de Mussarra que hi havia (actualment, un espai buit, utilitzat com a magatzem). Del 1936 al 1939 la Plaça es denominà Plaça de la República, i al llarg de la Dictadura franquista, Plaza de España, com ja s'ha dit.

Les cases de la Sagrera són Ca la Miquela (construïda a la segona meitat del segle XIX aprofitant les parets mestres de l'església de Sant Joan Baptista) (1), Cal Pere Negre (2), Cal Vintró (o Ca la Vintrona, o Cal Tonico, o Ca la Minga) (3), Ca l'Erola (desapareguda, en el seu solar es dreça el Centre Parroquial) (4), Cal Campaner (antigament també coneguda com a Cal Jaumet) (5) i Ca les Monges (malauradament substituïda per un bloc de pisos) (6). Tanca l'espai la nau que havia ocupat la pedrera esmentada, més tardanament complementada amb una altra per a una granja avícola.