Ca la Teresona

Casa esmentada el 1800: Isidre Camprubí, traginer de Monistrol de Calders, atenent que en acte rebut del mateix notari el 24 de maig del 1794 té pacte de redimir a Anton Planell i Pahissa el preu (200 lliures) de la casa i hort del carrer de Sant Llogari més el preu pagat al se-nyor alodial, i atenent que no es troba en condicions de satisfer els deutes, convé amb Salvador Planell i Pahissa, germà de l’anterior i he-reu seu, el següent: que si de la sobre dita casa y hort me retornava los dos trossos ó parts de casa y hort de las tres parts que se compon li vendria y absoldria la part de casa y hort corresponents que es lo trast mes vell a la part de solixent (...). De mon grat y certa ciencia vench absolch difinesch y remeto y perpetuament relaxo al sobredit Salvador Planell y Pahissa present y als seus perpetuament tot lo dret ÿ facultat que me competex de recobrar tota aquella part o nau de casa mes vella que es á la part de solixent junt ab lo correspo-nent hort del devant de ella y á mes tres palms en dins de la restants dos parts de nau a fi de arribarhi per construhir una tina ab entradas y exidas drets y pertinencias suas universals (...). Y termina dita casa ó tros de casa á solixent junt ab lo hort ab honors de la casa y hort de Joan Mussarra á mitg dia á fins a trobar la riera dita de St Llogari passant entre mitg y per lo devant de la casa lo cami ó carrer qui va á St Llogari; a ponent ab las restants dos naus de casa y hort que me quedan, ÿ a tremuntana ab terras de Joseph Gamisans tots del mateix lloch. Li correspon com a receptor dels béns del seu avi, Bartomeu Camprubí, com consta en els seus capítols matrimonials (Notari Josep Anton Brichfeus). El seu avi hi fou establert per Josep Montserrat Saladich, pagès del mateix lloc, com consta en acta da-vant del notari de Moià Pere Pujol el 17 de setembre del 1698 (Notari Jacint Vilarrúbia, de Moià, 13 de juliol; ACA, Notarials de Manresa, 197, f. 52). Cal destacar que el Salvador Planell i Pahissa és qui inscriu el seu nom en la llinda de la casa veïna, Cal Manuela: Salvador Pa-hissa 1801. Les tres naus esmentades corresponen, de ponent a llevant, a Cal Clareta, Ca la Teresona i Cal Manuela

Propietaris i estadants:

1783: Joan Camprobí, jornaler inútil, i el seu fill Isidre, jornaler (Cadastre, AMC)

1816 (amb Cal Clareta): Casa Lluc? (Contribucions, AMCalLluís)

1828:  (Padró, AMC)

1830:  (Contribucions, AMCalLluís)

1851:  (Padró, AMC)

1855 (inclosa a Cal Clareta): Joan Saurat i Musarra, Rita Aguilar i Busquets, Feliu i Teresa Saurat i Aguilar i Maria Musarra, vídua (Padró, AMC)

1857 (inclosa a Cal Clareta): Joan Saurat i Musarra, Rita Aguilar i Busquets, Feliu, Teresa i Joan Saurat i Aguilar i Maria Musarra, vídua:  (Padró, AMC)

1860 (inclou Ca la Teresona): Joan Saurat i Musarra, Rita Aguilar i Busquets, Feliu, Rosa, Teresa, Joan i Josep Saurat i Aguilar i Maria Saurat i Musarra (Padró, ACalLluís)

1866 (inclosa a Cal Clareta): Joan Saurat i Musarra, Rita Aguilar i Busquets i Feliu, Rosa, Teresa, Joan i Josep Saurat i Aguilar (Padró, AMC)

1868 (inclosa a Cal Clareta): Joan Saurat (i Musarra), Rita Aguilar (i Busquets) i Feliu, Teresa, Joan i Josep Saurat i Aguilar (Padró, AMC)

1880: Teresa Ponsa i Font, vídua, i Maria i Rosa Jo i Ponsa (Padró, AMC)

1882: Vicenç Planell (Fulls de contribució urbana, AMC)

1904: Maria Musarra i Figueras (Padró, AMC)

1911: (inclosa a Cal Clareta): Benet Rosiñol i Ciuró, jornaler, Maria Oller i Pineda i Trinitat Rosiñol i Oller (Padró, AMC)

1920 i 1921: Teresa Saurat i Guilà, vídua, pensionista, Antònia, Josepa i Josep Jamilà i Saurat, jornaler, i Carme Clusella i Ponsa (Padró, AMC)

1924 a 1926: inclosa a Cal Clareta

1930 a 1940: Maria Bou i Bosch, vídua (Padrons, AMMdC)

1945 a 1960: inclosa a Cal Clareta

1953: Joan Bosch i Vilatersana (Contribució territorial urbana, AMMdC)

El nom de la casa prové del diminutiu afectiu del nom propi Teresa, de la mestressa de la casa als anys vint del segle XX: Teresa Saurat i Aguilar (o Guilà). La caiguda de la vocal neutra de la primera síl·laba és habitual en el registre col·loquial del català: Tresa, brana, brenar... Anteriorment, en una llista sense data de principis del segle XX apareix com a Ca la Tonica

1882: Casa de tres plantes; fa 540 m2. 1953: Casa de tres plantes destinada a habitatge; fa 5 x 10 m2, tant de construcció com de solar. Dreta (llevant): Cal Manuela; esquerra (ponent): Cal Clareta; davant (migdia): Carrer de Sant Llogari; darrere (nord): Cal Peneta Vell

Joan Bosch i Vilatersana

Casa de vers el 1700, reformada al segle XIX i també al XX