Ca l'Astasia
| ||||||
['kaləstə'ziə] | ||||||
Ca l'Astasia, la casa del centre-dreta, des de llevant | ||||||
Carrer Xic, 13 (abans, 11)
(antigament, Carrer de Sant Llogari) | ||||||
Comptadoria d'hipoteques de Manresa: Llibre de Monistrol de Calders, foli Registre de la Propietat de Manresa: Llibre de Monistrol de Calders, tom , foli , finca , inscrip. Cadastre: Finca urbana 8338713 (8338713DG1283N0001XZ), (8338713DG1283N0002MX) i (8338713DG1283N0003QM) | ||||||
E 418178,2 – N 4623603,1 451,4 m alt | ||||||
La segona porta de la dreta és la de Ca l'Astasia | ||||||
| ||||||
Casa citada el 31 d'agost del 1862 en els capítols matrimonials, o cartes dotals, del casament entre Pere Sanllehí i Pla, bracer de 30 anys, fill de Jaume i de Maria, amb Dominga Prat i Hom, de 26, filla de Manuel i de Josepa. Els pares d'ell li donen tots els seus béns, entre els quals hi ha aquesta casa (Not. Josep Ribot de Morató, de Moià, ACA, Notarials de Manresa, 262, núm. 104) | ||||||
Propietaris i estadants: 1828: Jaume Sanllahí (i Riera), jornaler, Maria Pla (i Riera), la mare, Anastàsia Pla (de fet, Riera i Vilet), i la filla, Maria Sanllahí i Pla (Padró, AMC) 1854: Jaume Sanllahí (i Riera), jornaler (Llista de caps de casa, AMC) 1860: Jaume Sanllehí i Riera, jornaler, Maria (Pla i Riera), i llurs fills Pere, jornaler, i Magdalena Sanllehí i Pla, a més de Magdalena Sanllehí i Picañol (Padró, AMC) 1861: Jaume Sanllaÿ (i Riera), Maria Pla (i Riera), i llurs fills Pere i Valentí Sanllaÿ i Pla (Padró, AMC) 1862: La casa forma part del dot concedit pels seus pares a Pere Sanllehí i Pla (Not. Josep Ribot de Morató, de Moià, ACA, Notarials de Manresa, 262, núm. 104) 1864: Jaume Sanllehí (i Riera), Maria Pla (i Riera), i llurs fills Pere, Valentí i Magdalena Sanllehí i Pla (Padró, AMC) 1866 i 1868: Jaume Sanllehí i Aubals (ha de ser Riera, però), jornaler, Maria Pla i Riera, llurs fills Pere i Valentí Sanllehí i Pla, tots dos bracers, la muller de Pere, Dominga Prat i Hom, i llur filla, Dominga Sanllehí i Prat, de mesos (Padró, AMC) 1874: Jaume Sanllahí i Riera, jornaler; Maria Pla i Riera, i llurs fills Pere i Valentí Sanllahí i Pla (Padró, AMC) 1880: Pere Sanllehí i Pla, jornaler, Dominga Prat i Hom, i Jaume Sanllehí i Prat (Padró, AMC) 1892: Maria i Magdalena Sanllehí i Pla, casades i residents a Moià i Monistrol de Calders, respectivament, renuncien a qualsevol dret, in-closa la legítima, per afavorir el seu germà, mancat de vista i d'edat avançada per poder treballar (Not. de Moià Joaquim Otzet i Coromi-nas, AHPM F-53, núm. 93) 1904: Josep Bosch i Pla, pagès, Dominga Prat i Hom, 71 (és el segon matrimoni de tots dos), Joan i Dominga Bosch i Prat. Vivia amb ells el fill adoptat Eusebi Cortès i Expósito, obrer (Padró, AMC) 1911: Josep Bosch i Pla, pagès, Dominga Prat i Hom, el fill d'ell, Joan Bosch i Gibellà, pagès, i la seva muller, Concepció Lluch i Parés, 30 (Padró, AMC) 1921: No hi consta ningú (Padró, AMC) 1935: Caterina Hom i Pla, vídua, i els seus fills Rosa, obrera, Gumersind i Dolors Canadell i Hom (Padró, AMC) 1950: No hi consta ningú (Padró, AMMdC) 1955: Valentí Bosch i Urpina, pagès, Josepa Vila i Torres, rodetera, i Dolors Bosch i Vila (Padró, AMMDC) | ||||||
El nom de la casa prové de la transformació popular del nom de la seva mestressa a començaments del XIX, Anastàsia Pla. De la forma culta del seu nom, es passa a l'hipocorístic per afèresi Astàsia, el qual, també en una pronúncia popular, passa de ser paraula esdrúixola a paraula plana: Astasia | ||||||
Casa refeta de manera important el 1988; conserva alguns elements de la construcció anterior. Entre d'altres, una llinda del 1794 | ||||||
Jaume Sanllehí > Pere Sanllehí i Pla (herència) > Dominga Prat i Hom (herència del marit) > Josep Bosch i Pla (herència de la muller) > Caterina Hom i Pla > Valentí Bosch i Urpina | ||||||
El 1862 la casa limita a orient amb casa de Francesc Gamisans (Cal Cisteller); a migdia, amb dit carrer; a ponent, amb casa de Jaume Puigmartí (Cal Regató); i a cerç, amb terra d’un altre Jaume Puigmartí (l'actualment anomenat Camp del Met -de Jaumet-, camp de futbol de la Monistrolenca) | ||||||
Casa refeta de manera important el 1970; conserva alguns elements de la construcció anterior. Entre d'altres, una llinda del 1802 | ||||||
|
| |||||
Llinda de Ca l'Astasia: 1794 | Façana nord de la casa | Part de la façana original |
|
|