Ca l'Astasia, la casa del

centre-dreta, des de llevant

La segona porta de la dreta

és la de Ca l'Astasia

Casa citada el 31 d'agost del 1862 en els capítols matrimonials, o cartes dotals, del casament entre Pere Sanllehí i Pla, bracer de 30 anys, fill de Jaume i de Maria, amb Dominga Prat i Hom, de 26, filla de Manuel i de Josepa. Els pares d'ell li donen tots els seus béns, entre els quals hi ha aquesta casa (Not. Josep Ribot de Morató, de Moià,  ACA, Notarials de Manresa, 262, núm. 104)

Propietaris i estadants:

1828: Jaume Sanllahí (i Riera), jornaler, Maria Pla (i Riera), la mare, Anastàsia Pla (de fet, Riera i Vilet), i la filla, Maria Sanllahí i Pla (Padró, AMC)

1854: Jaume Sanllahí (i Riera), jornaler (Llista de caps de casa, AMC)

1860: Jaume Sanllehí i Riera, jornaler, Maria (Pla i Riera), i llurs fills Pere, jornaler, i Magdalena Sanllehí i Pla, a més de Magdalena Sanllehí i Picañol (Padró, AMC)

1861: Jaume Sanllaÿ (i Riera), Maria Pla (i Riera), i llurs fills Pere i Valentí Sanllaÿ i Pla (Padró, AMC)

1862: La casa forma part del dot concedit pels seus pares a Pere Sanllehí i Pla (Not. Josep Ribot de Morató, de Moià,  ACA, Notarials de Manresa, 262, núm. 104)

1864: Jaume Sanllehí (i Riera), Maria Pla (i Riera), i llurs fills Pere, Valentí i Magdalena Sanllehí i Pla (Padró, AMC)

1866 i 1868: Jaume Sanllehí i Aubals (ha de ser Riera, però), jornaler, Maria Pla i Riera, llurs fills Pere i Valentí Sanllehí i Pla, tots dos bracers, la muller de Pere, Dominga Prat i Hom, i llur filla, Dominga Sanllehí i Prat, de mesos (Padró, AMC)

1874: Jaume Sanllahí i Riera, jornaler; Maria Pla i Riera, i llurs fills Pere i Valentí Sanllahí i Pla (Padró, AMC)

1880: Pere Sanllehí i Pla, jornaler, Dominga Prat i Hom, i Jaume Sanllehí i Prat (Padró, AMC)

1892: Maria i Magdalena Sanllehí i Pla, casades i residents a Moià i Monistrol de Calders, respectivament, renuncien a qualsevol dret, in-closa la legítima, per afavorir el seu germà, mancat de vista i d'edat avançada per poder treballar (Not. de Moià Joaquim Otzet i Coromi-nas, AHPM F-53, núm. 93)

1904: Josep Bosch i Pla, pagès, Dominga Prat i Hom, 71 (és el segon matrimoni de tots dos), Joan i Dominga Bosch i Prat. Vivia amb ells el fill adoptat Eusebi Cortès i Expósito, obrer (Padró, AMC)

1911: Josep Bosch i Pla, pagès, Dominga Prat i Hom, el fill d'ell, Joan Bosch i Gibellà, pagès, i la seva muller, Concepció Lluch i Parés, 30 (Padró, AMC)

1921: No hi consta ningú (Padró, AMC)

1935: Caterina Hom i Pla, vídua, i els seus fills Rosa, obrera, Gumersind i Dolors Canadell i Hom (Padró, AMC)

1950: No hi consta ningú (Padró, AMMdC)

1955: Valentí Bosch i Urpina, pagès, Josepa Vila i Torres, rodetera, i Dolors Bosch i Vila (Padró, AMMDC)

El nom de la casa prové de la transformació popular del nom de la seva mestressa a començaments del XIX, Anastàsia Pla. De la forma culta del seu nom, es passa a l'hipocorístic per afèresi Astàsia, el qual, també en una pronúncia popular, passa de ser paraula esdrúixola a paraula plana: Astasia

Casa refeta de manera important el 1988; conserva alguns elements de la construcció anterior. Entre d'altres, una llinda del 1794

Jaume Sanllehí > Pere Sanllehí i Pla (herència) > Dominga Prat i Hom (herència del marit) > Josep Bosch i Pla (herència de la muller) > Caterina Hom i Pla > Valentí Bosch i Urpina

El 1862 la casa limita a orient amb casa de Francesc Gamisans (Cal Cisteller); a migdia, amb dit carrer; a ponent, amb casa de Jaume Puigmartí (Cal Regató); i a cerç, amb terra d’un altre Jaume Puigmartí (l'actualment anomenat Camp del Met -de Jaumet-, camp de futbol de la Monistrolenca)

Casa refeta de manera important el 1970; conserva alguns elements de la construcció anterior. Entre d'altres, una llinda del 1802