Els canals i els recs



Combinat amb el capítol anterior, la peculiar orografia del terme monistrolenc havia provocat històricament que els horts estiguessin situats a ran de les rieres o a prop de fonts d'aigua abundant, mentre que les vinyes ocupaven sovint els llocs més abruptes del terme. Ara bé: les vinyes també necessiten, en moments puntuals de l'any, disposar d'aigua. Per això els pagesos de Monistrol de Calders (abans tothom feia, de forma plena o parcial, de pagès) han anat construint una extensa i complexa xarxa de canals aprofitant els torrents i xaragalls de les zones més muntanyoses per tal que totes i cadascuna de les vinyes poguessin omplir d'aigua les seves bassetes, a partir de les quals podrien omplir els dipòsits on es feia la barreja per tal d'ensulfatar els ceps de la vinya. Sovint aquests recs i bassetes recorren la partió entre les vinyes, de manera que hi feien d'elements delimitadors.

El terme n'és ple, de sistemes de conducció d'aigua: a la Soleia de la Casanova, al Sot de l'Abellar, als Casalons, al Sot de la Daina, als Pins del Met, a Mas Pujol, a la Llandriga, a Pumanyà, etcètera.

Canals de capta i conducció d'aigua de pluja
al Sot de Pumanyà



Dels recs derivats de les rescloses, almenys dos encara són en ple ús: el que deriva de la Resclosa del Pla de Cardona i el que ho fa de la Resclosa de Saladic. El de la Resclosa dels Campassos, o del Molí de la Païssa, es reconvertí durant la primera meitat del segle XX en canal d'ús industrial i més tard fou abandonat, en tancar la fàbrica tèxtil de la Colònia, i el de la Resclosa de la Coma, que regava l'Horta de la Coma i havia de bombar aigua cap a la masia i els vivers annexos, també fou abandonat en cessar les seves activitats l'empresa de jardineria establerta a la masia de la Coma.











Tornar al menú principal


Canal del Molí de la Païssa, o dels Campassos