Sant Andreu de Castellcir

Organitzat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Andreu i de la Rectoria, que incloïa una masoveria, comprenia les cases de la Talladella, la Tuna, el mas del Castell, la Casa Nova del Castell, l'Espluga Balarona (o d'en Roma), Vilacís, el Prat, la Roca, l'Espluga de la Roca, Puigdoeta (més endavant, el Puig), Ca l'Antoja, les Solanes, el Bosc, la Vila (més tard, la Vileta), la Codina, Puigdomènec, el Vilardell, Torroella, la Casa Nova de Brugueroles (més endavant anomenada Cal Fantasia), Esplugues (antigament la Bauma de l'Espluga), el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer i la Caseta del Giol. Les Berengueres era un cas especial: inicialment lligada a Santa Coloma Sasserra, amb el pas del temps anà decantant-se cap a Sant Andreu de Castellcir.

Caldria afegir-hi un munt de masos documentats en temps antics, però desapareguts en època moderna: l
'Alzina, el mas Argemir, el mas Bagenques, Bellús, el mas Benyes, el mas Boixeda, el mas Bolederes, el mas Brostengues, el Bruguer, el mas Burgès de l'Om, la Camarruda, el Casalot, el mas Castellnou, el mas Càsules, Catavent, el mas Cellers, el mas Cerdà, el mas Cerverisses, el mas Claper, el mas Cocida, el mas Coll Ferran, el mas Coll Llobet, el mas Coll Mitjà, el Coll, el mas Collell, el mas Colomer, Comaduc, el mas Comapregona, el mas Company, el mas Corom, el mas

Deuloféu del Bosc, el mas Ermengol, el mas de Fontfuiosa, el mas Galobard, el mas Garnard, el mas Giberta, Can Grau, el mas Guaialbertes, Can Guàrdia, el mas Jugador, el mas Llobet, el Mascarell, Cal Moianès, el mas Molar, el mas Moltó, el mas Obac, el mas Om, el mas Palanques, el mas des Pales, el mas Parellada del Bosc, el mas Peralada, Can Perelló, el mas Presenta, el mas Puig Bragó, el mas Puig de Font Morer, la Rovira, el mas Rubió, el mas Sacoma, Can Secabecs, el mas Sentfores, el mas Serra, el mas Serra-rica, el Serrat, el mas Solà, el mas Solà-Bigot, Solà-Viver, el mas Soler Berbegós, el mas Soler d'Esplugues, el mas Soronell. Alguns d'aquests poden ser, simplement, el nom vell d'algun dels altres masos ja esmentats, i d'altres podien caure fora del terme actual de Castellcir.

Foren annexades al terme de Castellcir, en aquelles èpoques, alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja: Can Gall, el mas Solà del Boix, Brugueroles... Amb la nova delimitació del 1988, aquests masos foren atribuïts a Sant Quirze Safaja.

A partir de principis del segle XIX s
'anà configurant un primer nucli aglomerat de cases, al llarg del camí de Castellterçol a Sant Andreu de Castellcir, i ben aviat fou anomenat Carrer de l'Amargura. Seguia un traçat sinuós, irregular, en part paral·lel a l'actual Carrer Major de Castellcir.