Pascual
Madoz Ibáñez fou un polític liberal que jugà un paper determinant en la
política espanyola del segle XIX i en la modernització de les
institucions de l'estat espanyol
durant aquell segle. Nasqué a Iruña (Pamplona) el 1806 i morí a Gènova el 1870 en acompanyar de retorn a Itàlia el fugaç rei Amadeu de Savoia, de qui era partidari; va ser diputat a les Corts de Madrid, impulsà una de les desamortitzacions d'aquell segle i arribà a ser Ministre d'Hisenda el 1855, i més tard, President de la Junta Provisional Revolucionària en la Revolució liberal del 1868. Amb una biografia molt convulsa a causa de les seves idees liberals, visqué l'exili a França, després d'estudiar dret a Saragossa. En tornar, fou jutge i governador de la Vall d'Aran i exercí d'advocat i de periodista a Barcelona, on arribà a dirigir el diari liberal El Catalán. La fermesa de les seves conviccions ideològiques el dugué a renunciar diverses vegades a importants càrrecs polítics, com el de Governador de Madrid, el mateix 1868. |
|
Formà part de l'exèrcit
liberal durant les dues primeres guerres carlines, i mostrà sempre un
interès per la geografia i la història, especialment dels llocs on
visqué, com Catalunya, que coneixia bé a causa precisament de la seva
activitat militar en un primer moment, i quan exercí d'advocat i periodista pocs anys més tard.
Entre 1845 i 1850 publicà el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, on trobem un article dedicat a Castellcir i un altre a Marfà i Santa Coloma Sasserra. Els reproduïm exactament com estan escrits, resolent, però, les abreviatures. En el de Marfà es pot observar l'error de confondre Monistrol de Calders amb Monistrol de Rajadell (Monistrolet): |