Les pedreres


Si bé l'any 2012 només queden dues pedreres en actiu (l'antiga Pedrera d'en Jornet, actualment dedicada bàsicament a l'extracció d'àrids i la Pedrera d'en Sala, orientada cap a la pedra decorativa), en els entorns de Monistrol de Calders hi havia hagut un munt de pedreres; algunes, les més antigues, relacionades amb la construcció de les diferents masies del terme, i d'altres, amb la necessitat de pedra per a la construcció que es generà a partir dels anys 50 del segle XX, quan l'afany constructiu d'edificis públics, sobretot, i alguns de particulars engegà al poble l'activitat industrial d'extracció de la pedra, que donà feina en aquell moment a un bon nombre de monistrolencs, alhora que feia venir fins a aquesta població picapedrers d'origen forà, alguns de catalans, però molts d'ells fruit de la immigració dels anys cinquanta i seixanta. Bastants d'ells arrelaren al poble, fins al punt que un nombre important de monistrolencs que actualment duen cognoms no catalans són descendents d'aquells primers immigrants; alguns ja venien amb l'ofici de picapedrer après, i d'altres se'n feren en el nostre poble.
Vegeu les pedreres monistrolenques.

La Pedrera d'en Sala


El de picapedrer no era un ofici fàcil. Potser no calia una gran preparació teòrica ni cultural, però sí que era de gran exigència física. De fet, molts dels vells picapedrers acabaven patint malalties pulmonars derivades de la respiració del polsim de la pedra en trencar-se i desfer-se. A part d'això, la feina de picapedrer es va fer fins entrats els anys setanta totalment a mà, amb l'única ajuda de la dinamita. El repertori de les eines de picapedrer era ric i variat, i dins dels picapedrers hi havia especialitzacions, que depenien de la veterania o de la traça de cadascun d'ells.
Eines de picapedtrer


Tornar al menú principal