Possiblement Mussarra és la
masia amb més història del terme de Monistrol de Calders. El territori
és documentat des del segle IX, i havia tingut parròquia pròpia, que
atenia una vintena de masos (actualment només en queden dos): Sant Pere
de Mussarra, l'església de la qual és romànica, del segle XI, i encara
es conserva en la seva major part. Al llarg de la història el mas ha
jugat sempre un paper preeminent a Monistrol de Calders, fornint la
Universitat de Calders (nom a l'edat moderna equivalent als actuals
ajuntaments) de nombrosos jurats i batlles. El mas entrà en decadència
a ran de la Batalla de Talamanca, l'agost del 1714, quan el mas fou
cremat i abandonat pel seu amo, Narcís Mussarra, que s'uní a l'exèrcit
borbònic i empenyorà el mas, per acabar venent-lo, al rector de Sant
Feliu de Monistrol. A finals de l'edat mitjana havia unit a les seves
possessions les de diversos masos rònecs, com el mas Giberta o el
Casaldomènec, així com una part del mas Alzina Martina (popularment, el Casalot).
|
Paratges
de Mussarra Bosc del Vintró Entorns de Mussarra Estoviada de Mussarra Vinya Vella de Mussarra |