El Moianès
La comarca del Moianès, oblidada en
totes les divisions comarcals aprovades oficialment a Catalunya abans de l'any 2015, és una
realitat palpable en el teixit social i econòmic dels deu terme
municipals que la integren. A més, a l'hora d'assignar comarca a
aquests deu municipis, la comarca va ser dràsticament trossejada:
Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja foren
col·locades en el Vallès Oriental; Collsuspina, a Osona, i Calders,
l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló, en el Bages.
Des del punt de vista judicial, el repartiment és diferent: Calders, l'Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló
són del partit judicial de Manresa, Castellterçol i Sant Quirze Safaja,
del de Granollers, i Castellcir i Collsuspina, del de Vic.
Curiosament, l'única administració que ha conservat sempre la integritat de la comarca és l'eclesiàstica: totes les parròquies dels deu termes pertanyen al bisbat de Vic, agrupades en l'arxiprestat
del Moianès, que inclou, a més, les parròquies de Sant Feliu de
Codines, Sant Llorenç Savall i Sant Vicenç de Riells del Fai.
És
de destacar que aquesta comarca ja estava prevista en la divisió
comarcal proposada per la comissió encapçalada per Ventura Gassol, Pau Vila i Josep
Iglésias l'any 1932. En aquell moment, per tal de guanyar més població,
el Moianès havia d'incloure també els pobles dels termes d'Avinyó i de
Gaià, tots dos pertanyents al Bages. Finalment, en la proposta definitiva del 1936, no hi va ser inclosa.
La comarca pren el nom derivat del de la vila de Moià, que exerceix de cap de comarca, si bé aquest paper s'ha
desdibuixat una mica modernament per la facilitat de comunicacions
existent avui dia. Finalment, el 15 d'abril del 2015, el Parlament de
Catalunya aprovava la creació de la comarca.
Tornar
al menú principal
